FESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT FETA A BARCELONA
|
|
|
|
|
FESTIVAL
HIPERSONS |
|
Premsa |
|
|
|
|
HIPERSONS
2002 El primer any és un assaig, una presentació i, de vegades, un intent de declaració de principis. El segon és el de la confirmació de l’assaig, el de la millora del primer, si és possible, i el dels petits retocs, que no deixaran de tenir el seu protagonisme a partir d’aleshores. El tercer any és el de l’assentament, la maduresa i, juntament amb el quart, el dels primers balanços. Quan s’arriba al cinquè any, l’any del final d’un cicle, el primer que s’ha de fer es felicitar-se, celebrar-ho i pensar en els següents 5 anys. Aquest breu resum podrien representar, entre d’altres coses, cinc anys de vida de l’organització d’un festival. I podrien ser, o no, els d’Hipersons. Perquè Hipersons ja ha viscut cinc edicions i enguany tindrà lloc la sisena que vol caracteritzar-se per intentar ser l’inici d’una nova etapa. Una nova etapa que comença per la independència assolida per l’equip d’Indigestió, que a partir d’aquesta edició seran els únics organitzadors i hereus del patrimoni d’un dels festivals amb més “solera” de l’escena independent de Barcelona. A més d’aquest canvi, que garantitza moltes més edicions d’Hipersons de qualitat, la sisena edició del festival torna momentàniament als seu origens per assumir la tasca de descobridors de noves propostes i compta amb una sèrie d’elements nous que l’enriqueixen i el fan més atractiu: un Banc de Proves dirigit per Sidonie (una mena de jam session que pot donar peu a la improvisació i a l’experimentació); presentacions de discogràfiques; fira i activitats paral·leles. Pel que fa a la programació, les bandes -Alex Torio, Yuri i la seva Orquestra de Cosmonautes, Electrocugat, Moe, Madee i Tuesday Afternoon-, evidencien la voluntat de donar a conèixer alguns noms relativament recents a l’escena i d’altra banda apostar per una visió estilística més oberta, trencant amb la imatge més “indie” de les seves darreres edicions. Aquest festival ha estat al llarg de la seva història una mena de mostra anual de la salut del pop i el rock de la ciutat, ha programat alguns dels grups amb més projecció dins del mercat independent dels darrers anys i per algunes bandes ha estat un revulsiu per la seva trajectòria. Les darreres edicions del Bam i el Mercat de Música Viva de Vic han comptat per elaborar la seva programació amb moltes de les bandes que anteriorment ja havien actuat a l’Hipersons. És el cas de Gallygows, Balago o Love of Lesbian, per citar-ne només tres. Ara toca tornar a donar l’oportunitat a noves bandes que, amb una solvència contrastada, encara estan en un estat embrionari pel que fa a la seva transcendència en escenaris i mitjans especialitzats. Tot
i que no és el cas de les sis bandes, l’edició de l’Hipersons
2002 es presenta com una oportunitat ineludible per ser descobert o per
gaudir d’un escenari en condicions per ser redescobert |
