  |
|
Objectius
Aquesta proposta consisteix en
una trobada destinada a reflexionar any rera any sobre l’estat de
la música a Barcelona amb un format una mica especial. Deu persones
convidades en funció dels seus coneixements i activitats habituals,
fan una exposició de 5 minuts cada una, en la que exposen la seva
visió sobre aquells aspectes de la realitat creativa, industrial,
política, del públic, i d’altres facetes de la música
a Barcelona, que consideren mes rellevants, posant èmfasi en l’anàlisi
de l’any transcorregut.
L'objectiu
de la trobada és obtenir i presentar anualment una fotografia panoràmica
de l'estat actual de la producció musical de la ciutat. Entre intervenció
i intervenció, farà petites intervencions un músic
que marcarà puntualment els temps de les exposicions i les pauses
entre elles.
Mecànica
de funcionament
El debat pot quedar per després (per ex: al Fòrum
virtual d'Indigestió). Segur que la fotografia representada
per aquests 10 punts de vista és àmplia i enriquidora.
Posteriorment, tots els assistents estan convidats a un petit refrigeri
en el que, si volen, tindràn l’oportunitat de comentar el
que ha estat exposat.
Participants
José Arias
Lluís Cabrera
Nando Cruz
Ramón Faura
Clara Garí
Lluís Gendrau
Enric Pedascoll
Oriol Roca
Carles Sala
Francesc
Vaz
Presentador-conductor:
Jordi Oliveras, Director d'Indigestió
Ambientació musical: David Crespo, músic
José Arias
Dinamitzador
del Centre de cultura contemporania del Prat La Capsa, Dinamitzador musical
del Laboratori Musical Les Basses, col.laborador en algunes edicions
del
BAM. En l’actualitat, dinamitzador musical del Laboratori Musical
Les Basses.
• Barcelona és
una seu important per concerts de grups nacionals i internacionals, compta
amb festivals del prestigi i ressò mediàtic com Sónar
o Primavera Sound i el públic de la ciutat respon a aquestes propostes
de música en directe.
• Un
bon grapat de productors estrangers decideixen venir a viure a Barcelona per
desenvolupar la seva feina i els petits projectes discogràfics
es consoliden, malgrat les grans tanquin les seves seus catalanes.
• L’absència de polítiques municipals de música
amplificada és total, però això no impedeix que
la creativitat de les bandes vagi en augment continuament.
• És important promoure iniciatives relacionades amb la música
que sorgeixen del teixit social de la ciutat. Aquestes petites iniciatives
(Minifestival, Hipersons, Fea, 3X4...) estan convertint Barcelona en
una ciutat amb possibilitats de gaudir música en directe de qualitat
i són una excel·lent oportunitat pels músics.
Lluís
Cabrera
Co-fundador
del Taller de Músics
de Barcelona. Còmic diletant
• De sempre, hem volgut recolzar,
impulsar i mesclar a artistes de procedències
diverses, geogràfiques o estilístiques per trobar vies
d’experimentació, desenvolupament, i alhora, incitadores
de noves propostes creatives.
• No és possible alimentar-se només dels llenguatges musicals
que hom domina. Les fonts d’alimentació com més variades,
més excitants. Però s’ha de tenir identitat pròpia.
• Les trobades i seminaris
que organitzem al Taller, sota la premissa de recerca i desenvolupament,
estan exempts de tota premeditació per
assolir objectius. La creació té lloc en els moments més
inesperats, quan no la cerques.
• Potser només escoltant músiques diverses i planetàries,
a través de la xarxa, dels CD’s.., es poden aconseguir els
mateixos objectius, però la vivència, el contacte directe,
la diversió, la disparitat, el gaudiment de la manduca, les jams
de Can Pamplona, no són possibles sense el frec humà. Més
que mai hem de reivindicar el concert en directe.
Nando Cruz
Crític musical d'El Periódico
de Catalunya i col.laborador de 'Rockdelux'.
• Fa
10 anys a Espanya i a Catalunya hi havia un accés a la
informació tan gran com el que hi ha ara però es publicaven
molts menys discos, hi havia molts menys concerts, gairebé no
existien festivals i les revistes musicals no eren tantes com les
que hi ha ara.
• Aquest
augment de l'oferta musical tant discogràfica, com
de concerts, com de festivals, ha fet que les ràdios s’hagin
partit en dues: la ràdio comercial de tota la vida, i la ràdio
alternativa. Sembla que sigui música de països diferents
i fins i tot de dècades diferents. I amb la premsa passa el
mateix.
• El
panorama teòricament és immillorable tot i que cal
preguntar-se si tota aquesta informació que estem rebent es
pot assimilar.
• Potser
hauríem de recuperar la paciència i la tranquilitat
a l’hora d’escoltar els discos, perquè tota aquesta
acumulació d’informació que teòricament
ens hauria de fer una mica més crítics o ens hauria
d’ensenyar a comprendre i a valorar millor la música,
se’ns està escapant una mica de les mans.
Ramón
Faura, "Le Petit Ramón"
Professor
d'història de l'art
(UPC). Artísticament Le petit Ramon
• La situació musical a Barcelona pel que fa als músics és
esplèndida. També està molt bé el fet
que siguin de tendències diferents, això és
salut. I així trobem propostes de tot tipus i totes molt bones.
• Quant al públic hem passat del “pero que público
más tonto tengo” al “Dónde coño
está el público”. Al gran públic, que
aquí és l'única opció per a qui pretén
viure de la música, no li interessa la música en ella
mateixa. Li interessa en tant que enorme fenomen mediàtic...
• És un fet: la indústria discogràfica se’n
va al garete en dos dies. És inevitable. El fenomen Rock o
Pop o com vulguem dir-li, és un fenomen estrictament discogràfic.
La sacralització dels autors-interprets de tonadetes més
o menys populars i fàcils és un fenomen només
comprensible des de l’objecte “Disc”.
• Si el rock és un producte discogràfic, no és
cap bestiesa pensar que desapareixerà amb la desaparició de
la indústria discogràfica. Els ordinadors tenen molt
a dir.
Clara
Garí
Professora
d'art contemporani, art digital i multimèdia, i de gestió cultural.
En l’actualitat, dirigeix l'espai d'art contemporani Nau Côclea
de Camallera i és membre del col.lectiu Orquestra del Caos
organitzador del Festival Zeppelin d'art sonor al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona. http://www.naucoclea.com
• En
els darrers dos anys la programació de música experimental
a Catalunya s’ha anat ampliant gràcies a noves propostes
a diferents punts de la geografia territorial caracteritzades per
un fort caràcter interdisciplinar, pel seu to didàctic
i també per un fort component corporatiu.
• El
que s'està cuinant a Barcelona en matèria de música
experimental juga un paper molt important en aquestes propostes.
També hi ha, però, una pedrera de músics investigadors
que va evolucionant a Catalunya i que no es manifesta fins que els
individus presenten les seves propostes a Barcelona.
• Des
del territori es refereixen a Barcelona però el viatge
invers no existeix encara: des de Barcelona hi ha "oïdes
sordes" a les propostes que es generen fora de la ciutat.
• Assolir
la fluïdesa entre la ciutat i el territori serà possible
quan la xarxa de programacions de musiques avançades al territori
sigui més forta i estigui més ben consolidada. Col·laborar
amb les entitats civils (artistes, associacions etc.) que estan obrint
camí en aquest terreny és tasca de les institucions,
més concretament de les diputacions i de la Generalitat de
Catalunya.
Lluís Gendrau
Editor
del Grup Enderrock. Director del programa Catacrac de Catalunya Ràdio.
Vice-president de l'Associació de Publicacions Periòdiques
de Catalunya
• El
rock català no és una cosa de comarques. Aquesta és
una visió centralista de la música i del país.
Barcelona actua com a metròpolis, els mitjans de comunicació més
importants són a la capital. Si fóssim capaços
d’extrapolar els centres de decisió a d’altres
punts hi veuríem diferent.
• Barcelona
continua sent una ciutat sense una capacitat musical prou potent, hi ha cada
cop més programació musical i més
concerts internacionals, mentre les infraestructures són mínimes
o bàsiques, i les xarxes de comunicació, insuficients.
• Una
de les assignatures pendents és una més gran promoció de
la música nacional a la ràdio i la televisió públiques
d’aquest país. En aquest país hi ha molt desconeixement
de la música pròpia i els mitjans espanyols que hi
ha a Catalunya i els de la resta de l’Estat ignoren sistemàticament
el que passa en la música en català.
• La
indústria catalana -menys algunes excepcions- és
incapaç de trencar aquests esquemes i exportar la música
d’aquest país a la resta de l’Estat i d’Europa.
• L’aposta de BCN com a epicentre d’una fórmula
de fusió entre la música d’arrel i el rock és única
i exportable. Fórmula única, que només es pot
fer des d’aquí. Cal revisar constantment la nostra història
musical, per transcriure-la a la nostra manera.
Enric
Pedascoll
Director
de K Industria Cultural
• En
el món de la música hi ha dos grans embuts que no
ens permeten arribar al públic, que són la promoció i
la distribució. Hi ha una gran saturació d’oferta
que no es pot pair, no hi ha canals per arribar al públic,
que és el que un creador busca.
• Estem
vivint en un moment complicat en el qual prima la qüestió econòmica
per sobre d’altres, però paradoxalment estem vivint
en un món que ens permet editar fàcilment.
• El
poder de les grans corporacions multinacionals és molt
gran i ens porta cap a un dirigisme musical, perquè darrera
de les grans companyies hi ha gent que es preocupa de si la borsa
puja o baixa i en el món dels concerts i de les sales les
grans corporacions cerveseres i les marques d’alcohol hi són
molt presents.
• A
nivell comercial la petita botiga prescriptora desapareix i ens trobem amb grans
hipermercats que ens ofereixen els títols
que surten a les llistes. Al gran mercat no li interessa tot el que
no pugui arribar a un públic massiu. Interessa aquest fast
food musical, el consum impulsiu, passar full al hit ràpid.
• El
més important per ajudar i potenciar el mercat i obrir
noves vies tant comercials com de promoció, és el diàleg
entre els diferents sectors que participem en aquest món..
Oriol
Roca
Productor
del Festival de Documentals Musicals In-Edit. / Manager de Xerramequ
Tiquis Miquis i Rumberus
• La
manca de comunicació que hi ha entre els diferents protagonistes
de l'escena musical, és a dir entre artistes, discogràfiques,
editorials, premsa, representants i institucions publiques és
un dels principals problemes.
• Hi
ha un cert desconeixement de les activitats que cadascun d'aquests agents du
a terme. Això genera una falta d’informació del
que cadascú pot oferir als altres, com a mitjans o camins
de desenvolupament dels seus projectes, i tot plegat desemboca en
una actitud victimista.
• 2
exemples significatius: 1/ queixes dels artistes per la manca d'ajuts públics i queixa d'algunes institucions que les seves propostes
es queden desertes de peticions i diners per repartir. 2/ queixes
dels departaments de promoció de les discogràfiques
per la manca de disposició dels artistes a col.laborar amb
la promo, quant moltes discogràfiques mai no s'han preocupat
per conèixer l'artista més enllà d'un full de
promo.
Carles
Sala
Director
de l'Àrea de Difusió i Promoció de la Música
de l’Ajuntament de Barcelona
• El
moment creatiu de la ciutat de Barcelona, tota l’àrea
metropolitana, és creatiu variat, de qualitat i excitant.
Segurament, la causa de que això sigui així no és
estrictament de les polítiques culturals dutes a terme per
totes les administracions.
• Assistim
a moviments que estan heretant l’actitud del pop-rock,
tot i conservar unes arrels, com puguin ser 08001, Ojos de Brujo
o Dusminguet, i això està donant lloc a aquest pop
global.
• Les
administracions tenen els reptes de no atribuir-se l’èxit
de la situació actual sinó treballar-hi per què això no
quedi en un seguit de grups que han sorgit, han triomfat i que d’aquí uns
anys passaran a la història: s’ha de buscar que aquest
moviment es retroalimenti. El repte és fer polítiques
amb els músics i amb el sector.
• Hem
de canviar algunes actituds, com la idea de viure de la música.
Hi ha gent que ha vingut de fora i que ens està ensenyant
que no ens hem de plantejar si hem de viure de la música o
no, sinó que hem de viure amb la música. Tenim un punt
de vista molt occidental. Compay Segundo no s’hagués
plantejat mai si havia de viure de la música, però ell
no hagués viscut sense música. Son coses per reflexionar..
Francesc
Vaz
Director
executiu de la revista Rockdelux. Direcció artística
Primavera Sound
• La
música acaba sorgint al marge de quin és el posicionament
de les administracions públiques, però incideix molt
en el seu desenvolupament.
• Les
polítiques de l’Ajuntament de Barcelona relacionades
amb la música són discriminatòries, si les comparem
amb els recursos que s’assignen des de l’Ajuntament a
altres àmbits com podria ser el teatre.
• Aquest
tracte discriminatòri incideix en la música
que es fa aquí, perquè si s’aconseguissin més
recursos es podria ajudar en moltes coses en les que ara anem molt
coixos: locals d’assaig, ajuts a la indústria discogràfica
de Barcelona, ajuts a innovacions musicals, a projectes etc.
• Si
volem que la música que es fa aquí pugui ser sostenible,
es necessita directament l’ajuda de les administracions públiques..
Presentador-conductor:
Jordi Oliveras, Director d'Indigestió.
Ambientació
musical: David Crespo, músic, component del grup Balago.
Edicions
realitzades
"Estat
de les músiques amplificades. Barcelona 2003". 19 de març
de 2003
"Estat de les músiques amplificades.
Barcelona 2002". 20 de març de 2002
|
