  |
|
Un
any després, una nova reunió de persones vinculades d’una
manera o altra al món de la música a Barcelona. Un any després,
un nou balanç del que ha donat de si l’escena local. Amateurisme,
manca d’ajuts públics, escassa o nul·la formació
en el sector, moltes idees i molt bones, nous segells i nous grups. Noves
conclusions, ecos de l’any passat, algunes coses que no han canviat
i d’altres que sí ho han fet però de manera desigual.
En resum, una nova i interessant col·lecció de mostres de
sensatesa, esperit crític, resignació amb matisos i optimisme
moderat. Senyores i senyors, a Barcelona el 2002 li ha anat tan bé
com el 2001 i tan malament com li anirà el 2003 en matèria
de música.
Aquest
resum és el que es va publicar a la revista Nativa
núm. 8 (abril 2003). Recopilació: Marc Lloret
També pots baixar-te el resum d'aquesta pàgina en format
PDF aquí (168K)
Participants
Mónica Garrido Responsable de Foëhn Records
Jordi Gratacós Programador Wam-Bam
Víctor Nubla Músic, activista i director del festival
LEM
Adolfo Osta Músic
Wagner Pá Músic, Brazuca Matraca
Axel Pi Músic, Sidonie
Toni Rubies Periodista i representant de la llista de correu d'Indigestió
Albert Salmerón Producciones Animadas i Director del Bam
Jordi Turtós Director del Mercat de Música Viva de
Vic
Presentador-conductor:
Jordi Oliveras, Director d'Indigestió
Ambientació musical: Pau Torres, músic
Mónica
Garrido
"No se venden discos"
Lo positivo:
• Barcelona es una ciudad muy activa en la que pasan muchas cosas.
• En los últimos años ha habido una gran proliferación
de sellos y artistas locales.
• Existe un fenómeno que es la concentración de las
tiendas de discos de la calle Tallers, algo que no se encuentra en otras
ciudades de España.
• La prensa musical está aquí. La mayoría de
las revistas que apuntan las direcciones hacia las que va la música
se encuentran en Barcelona.
• Hay una gran cantidad de conciertos, festivales, ferias discográficas.
• Hay una gran tradición musical y existe el apoyo de las
instituciones públicas, algo que no sucede del mismo modo en otras
ciudades
Lo negativo:
No se venden discos.
• Por mucha proliferación que haya de sellos, de artistas,
de ideas, si no se venden discos llegará un punto en el que esto
dejará de pasar
La alternativa:
• Es necesario crear nuevos canales, nuevas maneras de hacer las
cosas. Es importante que se tengan ideas para que la música en
la que nosotros creemos pueda llegar a la gente.
Jordi
Gratacós
"És més fàcil
tancar una sala que no obrir-la"
• A l’hora de fer balanç de tot l’any s’ha
de ser tan pessimista com optimista.
• Quan surts fora de la teva ciutat i dius que ets de Barcelona i
que treballes en aquest món, tothom confessa la seva admiració
cap a la ciutat, perquè consideren que aquí hi ha molt moviment.
• La ciutat ha agafat un renom, un glamour gràcies, entre
d’altres coses, a fenòmens com el Sónar o el Bam o
certs artistes que han sortit d’aquí.
• El que no saben aquesta gent és el que pensen els que viuen
aquí i estan mamant tot el dia aquest tema.
• Les bases continuen estant una mica amb peus de fang: des de la
formació dels músics i dels professionals fins al públic.
Tothom ha d’aprendre a base de bufetades.
• Les escoles continuen sense alumnes perquè tot és
car, i és car perquè no està recolzat per les institucions
que pertocaria.
• L’espectacle en viu, a Barcelona és prou significatiu
com perquè la gent s’hi fixi, però poca cosa més.
• Les sales de concerts són força insuficients, tenen
més problemes i maldecaps que no pas avantatges. És més
fàcil tancar una sala que no obrir-la.
• No hi ha ajudes perquè les sales compleixin les mesures
adequades d’insonorització ni estan tutelades com per fer-les
complir els requisits necessaris quant a equipament i responsabilitat
amb els músics (aquests actuen molt sovint sense contracte).
• Hi ha una bona notícia que és la creació de
l’associació de sales, ja que el fet d’associar-se sempre
ajuda a defensar uns interessos comuns.
• Els organismes públics estan millor que a Madrid, però
si mirem a l’estranger deixen molt que desitjar. En resum, Barcelona
sí, però…
Víctor
Nubla
"Moltes de les expectatives de creixement de
la indústria musical no es podran assolir sense canvis institucionals
més profunds"
• Els festivals i les discogràfiques han progressat, però
manca un circuit de sales i el recolzament de l’ajuntament a aquestes.
El degoteig de tancament de sales és continu. Es relaciona la programació
de música en directe amb el soroll al carrer i el consum de drogues,
fet que complica la feina dels músics joves i d’aquells que
necessiten tocar per guanyar-se la vida.
• Com a reaccions a la crisi de la indústria discogràfica,
tenen molt més sentit iniciatives com la Plataforma d’Autoeditors
que no coses com les de les multinacionals en contra del top manta.
• Les dues revistes que per periodicitat, proximitat i complicitat
són el tipus d’iniciatives que ajuden a la cohesió
i comunicació entre tots els agents vinculats al món de
la música són Rock’n’Clàssic i Nativa.
• La implicació de les institucions públiques i el
seu suport és bastant més intel·ligent i menys intervencionista
que en altres àmbits de la cultura.
• Moltes de les expectatives de creixement no es podran assolir sense
canvis més profunds, que depenen del govern central, lleis relatives
a la seguretat social o als catxets dels músics, com existeixen
en altres països.
• Fora d’Espanya no hi ha un interès extraordinari per
la música que s’està fent aquí, per tant les
institucions públiques que promouen la cultura d’aquí
haurien de comptar amb dotacions més importants i polítiques
clares de difusió no subjectes necessàriament als dictats
de la indústria o de les polítiques no exclusivament culturals.
• Si aquests aspectes no milloren tampoc ho farà la música
produïda a BCN que, tot i així, ha millorat claríssimament.
• En qualsevol cas si no podem marxar a fora, com que cada cop hi
ha més músics estrangers vivint a Barcelona sempre podem
fer viatges interiors.
Adolfo
Osta
"Es pot ser diferent i es poden escoltar músiques
diferents"
• Avui dia estem vivint una crisi a nivell social i sobre tot a nivell
ideològic.
• Estem vivint una de les pitjors dictadures a Europa que és
“la dictadura de lo comercial”.
• No som del tot lliures de consumir allò que volem.
• Una de les possibles solucions és la de fer arribar a la
gent que es pot ser diferent i que es poden escoltar músiques diferents.
• Un dels altres problemes preocupants és el dels clixés
creats per la modernitat de Barcelona. De seguida es cataloguen i classifiquen
les coses.
• És necessari obrir-se a tot tipus de música i ambients
i no cenyir-se a un estil concret. Tot el que no sigui uniformitat és
alegria.
• Hi ha una carència evident de postures polítiques
radicals.
• Fa falta tornar a fer música per fer música i gaudir-la,
sense l’estrès de fabricar estrelles amb urgència.
• És complicat arribar a la gent per fer-li saber que, al
marge de tot el que es promociona massivament a través dels mitjans,
hi ha altres tipus de músiques, i que amb una mica d’esforç
es pot accedir a elles.
• Necessitem una miqueta més d’ideologia d’esquerres
i ser coherents al marge del políticament correcte.
Wagner
Pá
"Cuando sales la gente flipa con lo que está
pasando aquí, y tú flipas con el hecho de que la gente flipe
con lo que está pasando aquí"
• Barcelona se vende muy bien fuera.
• Cuando sales la gente flipa con lo que está pasando aquí,
y tú flipas con el hecho de que la gente flipe con lo que está
pasando aquí.
• Barcelona es una ciudad con mucha vida y siempre ha sido un hervidero
natural de músicos.
• Así como ha habido y hay un relevo generacional en los músicos,
no hay relevo en la prensa musical. Siempre son los mismos.
• Tampoco ha habido un relevo institucional. La misma gente cambiando
de sitio.
• El rollo mestizo se ha convertido en algo natural de la ciudad
y es algo positivo, aunque no deja de ser anecdótico.
• Cabe esperar un poco de vitalidad y apoyo a las iniciativas populares.
• Se vende Barcelona como una ciudad cultural, pero a la vez se cierran
salas de conciertos y bares.
• Existe una crisis institucional moderada, que tiene solución
siempre que se le dedique esfuerzo.
Axel
Pi
"Va ser un tracte discriminatori"
• L’escena local té bona salut, hi ha grups que estan
molt bé i festivals que funcionen.
• Però continua existint un evident greuge comparatiu entre
el tracte que reben les bandes nacionals i les estrangeres.
• La banda nacional està, per definició, per sota d’una
de fora, fet que es fa molt estrany quan vens discos, tens públic
i sembla que les coses et van bé.
• A través d’un exemple amarg succeït a Barcelona
amb Sidonie, cadascú pot extreure les seves pròpies conclusions:
> Primavera Sound ofereix a Sidonie obrir el festival el dissabte a
l’escenari gran a les 22:00h.
> Sidonie accepten satisfets per la valoració que es fa per
un grup de la ciutat tot i que això representa renunciar a actuar
en el BAM, ja que demanen exclusivitat.
> Dues setmanes abans, l’organització de Primavera Sound
canvia l’horari de l’actuació de Sidonie: de les 22:00
a les 20:00, ja que han entrat noves contractacions de grups internacionals
i no poden actuar abans que els grups nacionals.
> Astrud i Sidonie avancen d’horari les seves actuacions en lloc
de programar les noves més d’hora sense haver de moure els
dos grups nacionals.
> El mateix dia del festival, en arribar, els fan saber que el seu
vestidor no està disponible per ells, ja que els músics
que imprevisiblement acompanyaven Tindersticks necessitaven espais per
canviar-se.
> Sentint-ho molt l’organització els comunica que han cedit
els seus camerinos ja que, sent com són un grup d’aquí,
estaran acostumats a “disfrutar” d’aquestes condicions.
> Un grup de Barcelona, en un festival internacional a Barcelona, acaba
tocant més d’hora, sense lloc per canviar-se ni abans ni després
de l’actuació. Va ser un tracte discriminatori.
Toni
Rubies
"Hay que tratar de no acomodarse a pesar de
que la situación sea positiva"
• Barcelona vive un momento de efervescencia creativa: nuevos sellos
independientes, nuevas formaciones.
• El público es cada vez más receptivo y más
curioso, incluso con las músicas de mayor riesgo.
• Las distribuidoras y sellos de la ciudad consolidados está
abriendo sus puertas a propuestas de carácter independiente de
artistas locales.
• Esta pequeña revolución se ha gestado como respuesta
a una situación desalentadora de los últimos años
que, bajo la bandera del “do it yourself”, lleva a que algunos
grupos se autoediten sus trabajos.
• Los ordenadores e internet han sido y son fundamentales tanto para
la creación como para la difusión de la música.
• El público, más cultivado e inquieto, asiste cada
vez más a conciertos de formaciones con propuestas arriesgadas.
• La prensa musical, tanto en soporte web como en edición
impresa, ha contribuido al entendimiento y a la aproximación público-lector
artista-músico.
• Hay que tratar de no acomodarse a pesar de que la situación
sea positiva.
Albert
Salmerón
"Barcelona gaudeix d’una de les millors
ofertes de clubs d’Europa"
• Hi ha hagut un canvi considerable, una evolució ascendent
que ha fet sorgir una petita indústria, cada cop menys petita.
• Aquesta evolució ha fet que d’una situació molt
desestructurada, molt amateur i desorganitzada en un principi estiguem
ara en una fase de professionalització d’aquesta indústria.
• Des de fa un parell d’anys els col·lectius de professionals
del sector comencen a organitzar-se a través d’associacions
de sales, promotors, autoeditors.
• També ha començat a consolidar-se un relleu de nous
segells discogràfics, tot i que la distribució no gaudeix
de la mateixa varietat ni quantitat.
• Quant a festivals a part de BAM, Primavera Sound, Sónar,
Lem, n’hi ha molts de petits que ocupen ela calendari de la ciutat.
• Falten sales de concerts, tot i que comparats amb la resta de l’estat
l’oferta de Barcelona és important.
• Barcelona té una gran cultura de clubs de música
electrònica i gaudeix d’una de les millors ofertes d’Europa.
• La majoria de promotores estan a Barcelona i la majoria de gires
internacionals passen per la nostra ciutat.
• S’ha produït una ruptura entre públic i mitjans
de comunicació. Sembla que el periodista escrigui per ell mateix.
Jordi
Turtós
"La premsa gratuïta s’ha carregat
la possibilitat de crear llocs de treball en la premsa musical"
• Estem en una de les crisis més importants des dels anys
setanta a nivell econòmic, social i ideològic.
• Aquesta situació porta a un estat de precarietat que és
preocupant, sobretot pel que fa al periodisme musical.
• Estem en una fase absolutament amateur i cal continuar reclamant
la professionalització en la premsa musical.
• Des dels anys 80 no hem sabut crear llocs de treball en els mitjans
de comunicació, hem perdut moltes oportunitats.
• La ràdio està perduda, no hi ha ràdio. Les
ràdio fórmules van arrasar fa anys amb els altres models
possibles.
• La música a la televisió està retrocedint
a una marxa exagerada i espectacular.
• La premsa gratuïta s’ha carregat la possibilitat de crear
llocs de treball en la premsa musical.
• Hem canviat el periodisme pel fanzine.
• Actualment, la premsa musical es centra en entrevistes, crítiques
i prèvies. Res d’investigació ni articles de fons.
• La premsa musical, i la gratuïta especialment, ha afavorit
la creació de modes, més que la d’una cultura musical.
Opina
Fòrum
virtual d'Indigestió
Edicions
anteriors
"Estat
de les músiques amplificades. Barcelona 2002". 20 de març
de 2002
|
