  |
|
Objectius
Donar
punts de vista, oferir diferents perspectives, pensar i reflexionar sobre
la música i sobre la situació d'aquesta a la ciutat és
el que es va fer a La Bàscula el passat 20 de març de 2002.
A la taula, set persones que van acceptar les regles del joc establertes
pel Jordi Oliveras i que van demostrar que es poden trobar maneres originals
i productives per fer que els diferents agents que participen en el sector
de la música a Barcelona s'acostin i comparteixin les seves opinions.
Les regles: intervencions de 5 minuts, sense rèpliques entre participants
i sense posterior debat ni discussió.
Participants
Lluís Hidalgo, director de Sputnik TV
Enric Les Palau, responsable d'Advanced Music
José Luis Martín, responsable del programa Bad Music
de Ràdio l'Hospitalet
Sergio Marqués, coordinador de Mondo Sonoro
Santi Mayor, Avui - Rock & Classic
Gerard Quintana, compositor i cantant
Carles Sala, Delegat de Música del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
Javi Zarco, responsable de Club Mestizo
Jordi Oliveras, presentador - conductor
Públic, al voltant de 100 persones
Intervencions
El
tema: Anàlisi de la producció artística sorgida recentment
a la ciutat; anàlisi de l'estat o salut de la cultura musical de
la ciutat; i propostes i prospectiva sobre el futur de la música
a Barcelona.
Aquest és un breu resum de les idees essencials que van posar damunt
la taula cadascun dels participants: (si vols baixar-t'ho en PDF, aquí
32K)
Lluís Hidalgo
"La premsa crida al públic
dient que una cosa és fantàstica i quan arriba aquesta cosa,
la mateixa premsa diu que no n'hi ha per tant"
• Les coses no van malament. El que no vol dir que vagin bé.
• Indústria, mitjans, públic i artistes estan donant,
en general, bones pautes de funcionament.
• La indústria s'està adonant que no cal vendre 250.000,
50.000 o 20.000 còpies d'un disc. En funció de les expectatives
i els riscos, vendre'n 4.000 no està malament. Això fa que
hi hagi bandes que puguin centrar-se amb rigor en les seves carreres musicals
sense la pressió de les vendes.
• No hi ha menys públic però, per no dir que està
creixent, es pot dir que manté la curiositat.
• Els festivals de la ciutat ofereixen noves opcions, els antics
s'assenten i els més clàssics busquen fórmules noves.
• Com aspectes negatius, la premsa i la seva separacióamb
el públic fruit de la desconfiança que generen algunes actituds
de la premsa sobre nous fenòmens musicals.
Enric
Les Palau
"A la música electrònica de la nostra
ciutat li falta personalitat"
• La creació local en música electrònica és
força interessant, però no té personalitat pròpia.
A l'escena internacional hi ha una demanda d'un estil característic
de la ciutat i no existeix.
• Artistes locals estan essent reclamats des de l'estranger per actuar
en clubs i d'això la premsa no se'n fa ressò.
• L'artista electrònic s'ha espavilat per publicar-se els
seus discos i promocionar-los per ells mateixos.
• L'artista electrònic a Barcelona ha treballat de forma intel·ligent,
deixant de dependre d'una indústria que ells no controlen.
• Els molts festivals que s'organitzen a la ciutat, els segells discogràfics
que hi ha i que estan apareixent, així com l'escena de clubs (envejada
per la resta de l'Estat) demostren que l'escena està activa.
Sergio
Marqués
"Aquesta és la gran tragèdia: hi ha
gent que va només a per la pasta."
• L'experiència de Mondosonoro, que dedica més espai
a la creació de bandes catalanes, és una mostra de que aquí
es fan més coses i més interessants, i no una actitud localista.
• El problema dels músics és que, com creatius que
són, estan d'esquenes a la indústria.
• D'entre els programadors, mànagers, discogràfiques,
editorials i promotors, hi ha gent que treballa més o menys bé,
però hi ha gent que només espera guanyar diners. I el pastís
a repartir és molt petit.
• No existeix una bona articulacióque faci que tot funcioni
bé i les administracions públiques no s'impliquen.
• La Sgae hauria de fer una feina més propera a les bases
i col·laborar més amb les sales, que només reben
la visita del recaptador per cobrar el cànon.
José
Luis Martín
"Barcelona està vivint un dels moments creatius
més intensos dels darrers anys"
• Els grups que encapçalen la nova fornada de grups independents
tenen més nivell que mai.
• D'altra banda, estem vivint el moment més difícil
de la indústria musical.
• La manera de vendre discos és obsoleta i ha de passar alguna
cosa perque tot canvïi. La iniciativa i la creativitat apreten, però
es topen amb el sostre de la indústria.
• Les multinacionals no saben cap a on anar i les discogràfiques
independents comencen a arrossegar els vicis de les primeres.
• Els mitjans de comunicació són privats i han de ser
considerats com empreses, les quals han de ser dirigides pels seus gestors
com ells ho considerin oportú. Els mitjans de comunicació
públics són els que s'han de criticar, i no es critiquen.
• La música ha deixat de ser important i ara és el
periodista el que té el protagonisme.
• Les administracions públiques estan allà, fan el
que poden i, tot i que podrien fer més, tampoc se les ha d'atacar.
• De la minoria interessada per la música independent, la
gran majoria del públic està més atenta al que ve
de fora que no pas del que tenim aquí.
Gerard
Quintana
"No ens podem queixar, però no ens podem
adormir"
• Des del punt de vista del músic, hi ha una renovació
d'idees i de conceptes important i la creativitat està a un bon
nivell.
• Hi ha una gran desconfiança provocada per la indústria
i el seu model que, de tant apretar, ha fet de la pirateria el més
gran negoci, quan es podria haver aturat si en el seu moment s'haguessin
ajustat els preus.
• Aquest fracàs dels vells esquemes de la indústria
ha fet que es generin més ganes de trobar noves maneres d'arribar.
• Les noves tecnologies faciliten la opció del fes-t'ho tu
mateix.
• Barcelona ja no és una ciutat que només viu el jazz
o la fusió, està passant tot a l'hora.
• Els mitjans de diverses tendències provoquen dinamisme cultural.
• Ens han fet creure que hem de fer coses grandioses, quan és
millor tirar endavant, no esperar grans coses.
Carles Sala
"L'administració no ha d'arreglar la situació"
• S'està instal·lant una consciència
a Barcelona de que la música, més enllà de ser un
fenomen cultural, també és important pel fet industrial.
• Per part dels músics i dels col·lectius que treballen
en el món de la música, tan important és el senyor
que actua a La Bàscula com el qui ho fa al Palau Sant Jordi.
• El sector està cada cop més organitzat però
falta una associació de discogràfiques. És un sector
poc segmentat.
• El present està molt obert, els grups que provenen de la
tradició del rock català conviuen amb els grups de tradició
indie, compartint un escenari fruit de la seva evolució natural.
Es trenca la dicotomia. Per la seva banda, el folk i la música
mestissa aconsegueixen evolucionar creativament.
• La indústria ha de complir dos papers: donar a conèixer
fora el que es fa aquí, i ajudar a digerir tot allò que
ve de fora.
• Actualment, la música electrònica i el mestissatge
semblen ser dos corrents capaços d'anunciar canvis socials importants.
• L'administració està implicant-se i col·laborant
amb entitats, tot i que no ha de ser la que resolgui els problemes de
la situació del sector musical català.
Javi Zarco
"Estar condemnat a triomfar és una putada"
• Gran part de la gent que es dedica a la música ho fa per
amor a l'art i d'aquesta passió, acaba sorgint una professió.
• Si un creu en el que està fent i creu que té sortida,
ho ha de fer, buscant alternatives i treballant noves formes de gestió.
• Cal buscar alternatives al mercat únic. Això passa
per incidir en la comunicació entre els diferents agents que intervenen
en el sector.
• A Barcelona i rodalies estan passant coses, els estils estan cada
cop més mesclats.
• El fes-t'ho tu mateix és una de les solucions més
adequades en el moment actual.
Conclusions
Les set intervencions van compartir l'esperit optimista fruit, potser,
d'un esgotament del plorar per tant malament que van les coses. Gran part
d'ells coincideixen en que les noves tecnologies i el lema punk do
it yourself semblen les dues referències de la creació
dels darrers anys; identifiquen la manca de professionalització
i comunicació dels diferents agents del sector i evidencien el
fracàs dels vells esquemes de la gran indústria musical.
El
desig final va ser el de poder repetir, com a mínim, l’experiència
de la taula rodona cada any, amb l'objectiu de fer balanç i analitzar
com van les coses en el món de la música i cap a on van.
Si
vols comentar alguna cosa o donar la teva opinió, entra al Fòrum
virtual d'Indigestió
|
